Miscel·lània

Aquest bloc ha arribat al seu final

2006-09-23T13:47:00.000+02:00

Fa un temps vaig decidir passar del bloc a la pàgina web. O sigui que aquest serà l'últim post en aquest bloc que va representar gairebé un any de la meva vida. Encara que si voleu continuar llegint-me només heu d'anar a la meva pàgina web:

http://web.mac.com/raulvado

o, al meu bloc de mésvilaweb:

http://blocs.mesvilaweb.cat/raulvado

Agraït, i ens tormem a veure.

I've decided to finish this blog and I've created my own web-site. If you want to know more things about me, just click in the previous links.

Grateful, and read you!!

Que sigui el que Deu vulgui

2006-07-24T07:13:00.000+02:00

Ahhh, teniu ganes de saber com va anar la festa. Ai, cotilles, cotilles.

Doncs, molt bé, la veritat. Vam fer unes pizzes amb les nostres manetes, massa inclosa, que van quedar molt bones, almenys decents. La festa va durar des de les 3 de la tarda fins a les 11 de la nit, aquí tot acaba abans. Penseu que els concerts a l'aire lliure comencen a les 5 de la tarda i els músics s'acomiaden a les 7 amb un: BONA NIT!!, una mica xocant per mi. Aquest horari, com saviament apuntava en Joan és molt convenient per no patir ressaca al dia següent (cosa què és veritat). Per cert, a la fotografia podeu contemplar l'obra mestra dels xefs, un d'italoamericà i un de català.

I mira, finalment, em vaig alegrar de no tenir cotxe perquè vaig beure tot el que vaig voler. Unes cervesetes, uns cubatets (aquí, més refinadament, els hi diuen combinats) i a xerrar. Se'm va passar la tarda volant, escoltant les històries de la gent, els motius per empendre un viatge tan llarg a un país amb una llengua estranya. És impressionat com la gent arrisca calés, currículum, temps, ... per millorar. En tots els casos, la gent simplement vol millorar, per viure tranquil·la (això m'ha fet recordar una cançó de la Dharma).

Gent que té una carrera al seu país, però li és difícil trobar feina. Gent que vol tornar al seu país per tornar a provar sort. Gent que vol arrelar als EEUU. Gent que vol fer una carrera sobre bussines aquí a Califòrnia. Gent que tornarà al seu país però que ja està pensant com fer-ho per tornar a EEUU. Gent que vol buscar feina, però és difícil per un estranger. Gent amb una família rica que l'està pagant una estada d'un any o més a Califòrnia només per aprendre anglès. Gent que s'està traient un sobresou aquest estiu fent classes d'anglès per fer un màster el proper any a una Universitat de San Francisco. Simplement, gent. Cada persona, una història diferent.

De tornada, en el cotxe conduït per una japonesa (que era la primera vegada que agafava la Freeway), el poc alcohol que deuria tenir a la meva sang va desaparèixer en forma de suor. Com vaig patir, senyor!! Jo anava a la part de darrera, amb uns altaveus a tota pastilla amb música japonesa estrident, i al davant les dues japoneses cridant, normal amb la música a tope, sobre quin era el camí de tornada, a tot això afegiu les finestres del cotxe abaixades, ... un caos. Vaig arribar a dir dues vegades que seria millor baixant la música i posar l'aire condicionat, almenys estaríem més tranquils tots. Ni putu cas. Vaig pensar, que sigui el que deu vulgui.

Vam arribar, si jo encara no m'ho explico, a les 12 a casa. En resum, molt bé, festa i Dragon Khan, que més es pot demanar a la vida.

Autodestrucció

2006-07-22T06:36:00.000+02:00

Aquesta és la paraula que millor expressa la història del Barça. AUTODESTRUCCIÓ. Començant per les divisions històriques, que tan mal han fet (Kubala – Suarez, Nuñez – Cruyff, ...), fins arribar a lluita pel poder que dóna ser el president del Barça, com molt bé saben en Nuñez i Laporta.

Ara no tindríem que estar gastant cales, esforços i temps en patir unes eleccions quan encara no han passat 4 anys. Com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs, ja que estem en la tessitura de buscar un culpable perquè no comencem pel començament.

Quins personatges van fer uns estatuts on 3 anys i 10 dies corresponen a 4 anys? Ens van vendre, si mal no recordo, que els personatges que farien uns nous estatuts pel club eren el més granat de la societat civil catalana, advocats, empresaris, jutges, ..., DONCS QUINA MERDA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA QUE TENIM, no? Ens fan passar 3 anys per 4. Em pregunto... deurien fer campana a les classes de matemàtiques durant tota la seva vida?

Molt bé, detectats els primers culpables. Continuem. Que Laporta volia esgotar els 4 anys, collons, doncs normal, dic jo!!!! És que els socis l'havien escollit per 4 anys, tan senzill com això. Em direu, que ha comés errors, bé, en aquesta cas jo us responc que vosaltres també cometeu errors, tots cometem errors, collons, que estem fets uns tiquis-miquis.

Que m'expliquin, llavors, perquè em de malgastar temps, diners i esforços per una errada en els deficients estatuts elaborats per la societat civil? Perquè després de guanyar la segona lliga consecutiva i la Champions estem emmerdats en jutjats?

I, sabeu que, doncs que m'encanta aquesta situació perquè ve a corroborar la meva teoria, una mica outside ho reconec. Aquesta teoria no és altra que Catalunya té un problema i és els catalans. M'explico, durant el temps de democràcia ens em cregut que l'enemic estava a Madrid, però no, l'enemic el tenim a casa. És tan senzill com això, si tenim els problemes que tenim en tots els àmbits de la societat és perquè ens els creem nosaltres mateixos.

I en aquest cas és un innocent jubilat utilitzat per uns foscos interessos, probablement monetaris, que no donen la cara. En la fotografia veiem el satisfet català i barcelonista, ni madrileny ni madridista, orgullós de defensar la democràcia.

Tan mateix avancem

2006-07-10T01:22:00.000+02:00

Dos pals als dos costats de la pantalla de TV seguint un punt que anava passant per una linea situada just a la meitat de la pantalla. Aquesta és la primera imatge que tinc de la primera computadora que vaig veure.

Com avança el temps, inexorable. Ara, unes decades després, jo, que estic a Califòrnia, puc parlar amb els meus pares i amics per 0,012 € el minut mitjançant el meu portàtil i el programa Skype. I per que els truco a un telèfon fix o al mòbil perquè si la trucada fos d'ordinador a ordinador seria gratuïta. Per cert, perquè no teniu l'Skype encès més temps.

Puc pujar les fotografies que he fet aquell mateix dia a la xarxa i els meus amics des de Catalunya poden veure-les sense cap mena de cost. No és increïble. Com molt bé diu en Partal des del seu programa de radio a Catalunya Radio, allò que és interessant no eé la tecnologia en si, sinò allò que nosaltres fem servint-nos d'ella. Té raó.

És pot xatejar des de diverses parts del món, podem fer un bloc explicant les nostres experiències (Blogger) i que altre gent, coneguda o no, ens doni la seva opinió. Podem fer un fotobloc (amb Flirck) o un videobloc (amb You Tube), i tot això gratuïtament. No és increïble. Pareu-vos a pensar-ho, fa 5 anys tot això pel comú dels mortals no existia.

Podem rebre mails en qualsevol part de món, veure les noticies del nostre país (encara que cada vegada siguin menys interessants), connèixer les experiències de catalans que estan viatjant, escoltar música per internet (icatFM), o, sinó tenim accés a la televisió veure els gols d'Italia a la final de la Copa del Món (sempre per penaltis) per internet (You Tube), segur que algú ja els ha penjat.

Podem connèixer l'adressa de qualsevol part del món amb Google Maps o veure la platja de Laguna Beach amb el Google Earth estant a València. De debó esteu tan acostumats per no impresionar-vos.

I moltes més coses que no he comentat.

I el millor de tot, el que ens queda per veure!!

Primeres impressions

2006-07-07T06:41:00.000+02:00

Aquí tot és gran, ... ja ho sé, ja ho sé, sóc un pesat, ho reconec però és que tinc la sensació que sóc com un conill amb cataractes, d'aquells que passen pel mig de la carretera d'una nit estrellada, però al vell mig de Montmeló un dia de Fórmula 1.

I per il·lustrar-ho, un exemple. Havíem acabat les classes a les 12:30 h i per tant era l'hora de dinar. Jo, innocent, vaig pensar que podia anar a fer un tomb, ja sabeu per veure el paisatge, conèixer els voltants, veure les botigues, ... la veritat és que hi havia una zona (aquí tot va per zones) de menjar amb algunes botigues. Vaig agafar un caminet molt ben cuidat al costat de la 'peaso' carretera i en la mitja hora que vaig estar caminant fins a trobar la zona de compres no vaig trobar cap ésser viu, ni mort.

Aquí ningú camina a cap hora, i es pot comprovar fàcilment quan vols creuar una d'aquestes pistes d'aterratge que aquí anomenen carreteres. Primer necessites pitjar un botó enorme, després de 3 o 4 minuts esperant sota un sol abrasador apareixerà la figura amiga en el semàfor que t'indica que pots passar, però per poc temps perquè als 15 segons, quan hom només ha donat dues passes, aquesta canviarà a la mà de color vermella intermitent, i tu al vell mig de 8 carrils i 8 tractors a punt d'accelerar. De bojos.

Fixeu-vos quina és la dependència que és té del cotxe que dintre d'una mateixa gran superfície, si vols anar a la botiga esportiva agafes el cotxe i aparques al davant però si vols anar a comprar qualsevol aparell electrònic tornes a agafar el cotxe i tornes a aparcar al davant de l'edifici dedicat exclusivament a l'electrònica, i així altre cop si vols comprar alguna cosa per a la casa. Bé, és altre estil de vida.

Ja m'han assignat nivell, Advance. És curiós, perquè he passat del pre-Intermediate a l'Advance en dos dies, coses dels tests, el meu nivell es Intermediate clarament. De moment, vaig una mica a remolc, però intentarem no donar la nota. A la classe 7 coreans, 1 taiwanés, 1 alemanya i jo. Fantàstic, això de la globalització.

Per cert, cap problema per tallar-me el cabell, o la perruquera era una crack o m'he aconseguit explicar minimament. He de confessar-vos que no les tenia totes i ja em veia amb el cap rapat estil nazi durant dos mesos, però cap problema, perfecte!! Necessitava tallar-me'l, ahhhh, quin descans.

El bus, perdó els dos busos que haig d'agafar de tornada a casa, altre història, probablement la següent.

Ahhh, se m'oblidava els focs artificials a Laguna Beach del tot decepcionants. Nena, com a València res de res. Quin rollo, aixó si què és cremar els calés durant mitja hora.

Demà, cap a Newport Beach. Ja faré fotos.

El so de les ones trencant a la nit badalonina

2006-06-21T17:52:00.000+02:00

NO

2006-06-18T02:03:00.000+02:00

Com podreu comprovar en aquest apunt i en aquest altre la meva opinió sobre el meu sentit del vot ha estat coherent. Ni el vot nul polític d'ERC m'ha fet variar el meu NO. Sincerament, la incompetència de la classe política catalana ha estat de nivells vergonyosos.

El partit que més m'ha decepcionat ha sigut ICV. El paper d'aquest partit, que té un ecologisme de fireta i molt discutit pels pròpies ecologistes, ha estat ben galdós. Ha donat suport a una rebaixa d'un estatut pactat entre el PSOE i CIU, partit de dretes, sense coneixer exactament que s'havia pactat (recordeu la rapidesa amb que van sortir a dir si). Però l'última setmana de declaracions del senyor Saura ha estat de vergonya aliena.

De la resta de partits l'esperat, el PSC buscant el cos a cos amb el PP (perquè després vagin dient que ERC i PP es retroalimenten, i que buscava el PSC amb 'El PP utilitzarà el teu NO en contra de Catalunya'?).

CIU el mateix paper vergonyós de sempre. Ens van vendre l'Ebre, si, si recordeu que ho van fer!!!! Perquè, deien, ells farien que el mal sigues menor. Doncs NO, s'ha dit que NO, i NO s'ha fet!!! En aquesta vida s'ha de saber dir que NO. Un altre exemple el vam tenir amb la constitució europea on van canviar el seu vot per un SI crític, que ens ha servit ... per a res, res de res.

Perquè no fem un exercici de comparació molt fàcil:

Imaginem que hi ha quatre comercials encarregats per vendre un producte a una empresa. Tots quatre negocien amb l'empresa junts, i avancen amb les negociacions. Però de sobre aquesta empresa (que veu que li està resultant molt difícil arrivar a un acord profitós per ella), a la que hem de vendre el producte, truca a un dels nostres comercials per separat, i tot d'una aquest comercial ven el producte per sota del seu preu de mercat, o sigui el preu que nosaltres havíem pactat.

Que pensarien els altres tres comercials d'aquell que ha negociat a esquenes dels altres, probablement per portar-se tots els mèrits?

Que pensaríem, nosaltres els amos de l'empresa, d'aquell comercial que ens ha malbaratat la venda d'aquell producte que ha suposat un gran esforç?

Qui ha sortit guanyant: la empresa que ha comprat el producte per un preu per sota del de mercat o la empresa que s'ha vist obligada a rebaixar el seu producte estrella?

Penseu que el comercial que ha volgut ser el més llest de tots els seus companys durarà molt a l'empresa que el té contractat?

Doncs, sabeu que passa que hi ha una comunitat autònoma, què és com ens reconeix legalment aquest Estatut que demà decidim si l'aprovem o no, que no només castigarà a aquell partit que ha traït la unitat catalana sinó que el premiarà amb la Presidència de la Generalitat.

Si algú ho enten, per favor que m'ho expliqui.

Per tot això, el meu vot serà NO

Escolteu, escolteu, ... no te desperdici

2006-06-16T17:43:00.000+02:00

Quina llastima, pero com vam disfrutar diumenge ...

2006-06-14T15:33:00.000+02:00

Montblanc

2006-06-10T18:25:00.000+02:00

S'acosten pluges...

2006-06-03T14:14:00.000+02:00

Puedo escribir los versos mas tristes esta noche

2006-05-10T00:07:00.000+02:00

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches com ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuándo la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro, Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

'Cepillando', 'cepillando' i a Catalunya 'apretando'

2006-04-29T13:36:00.000+02:00

Aquí tenim en Guerra on fire.

Voleu relaxar-vos?

2006-04-25T15:58:00.000+02:00

Rosa de Sant Jordi

2006-04-23T13:45:00.001+02:00

+ Park Guell

2006-04-17T16:26:00.000+02:00

El so de la platja de Badalona un dia qualsevol tot passejant

2006-04-15T16:49:00.000+02:00

Mirant Barcelona des d'una terrassa envejable

2006-04-14T14:48:00.000+02:00

Archivo de palabras tristes

2006-04-12T20:33:00.000+02:00

Aquest bloc, que pretenia ser un photobloc, s'està convertint en un multimediabloc. I és que la tecnològia avança sense aturar-se. Un fa el que pot per seguir el ritme.

Encara hi així l'esperit del bloc es manté. Posi fotografies, videos o música tot està relacionat i per tant forma un conjunt que té sentit per si mateix.

Doncs aquí teniu la segona proposta músical en 3 dies. Aquesta vegada dels Pastora.

Un muerto encierras. Ismael Serrano

2006-04-10T19:49:00.000+02:00

Els bons cantautors ens mostren la realitat.

Mascleta

2006-03-20T19:14:00.000+01:00

Un any i escaig, amb bloc

2006-03-10T20:17:00.000+01:00

Doncs ja ha passat una mica més d'un any des d'aquell dia, 12 de febrer de 2005, que vaig començar el meu bloc a BLOGGER. Aquell dissabte vaig pensar amb quin post podria començar, va ser aquest:

'La secessió de Catalunya de l'Estat espanyol i la seva integració com a membre de ple dret de la Unió Europea és una possibilitat real'

Hèctor López Bofill

La veritat és que considero que és una frase que defineix prou bé quin era l'esperit d'aquest bloc. Volia donar-li al bloc un caire purament polític, però no va ser així. Vaig començar a donar llum als meus descobriments, i, com podeu comprovar, un dels primers va ser la figura (no prou ben tractada) de l'Ovidi Montllor on destacava la força i convicció de les seves cançons, especialment La Cançó del Cansat (excel·lent títol per una cançó extremadament actual).

Just en aquell moment de la meva vida vaig presentar el Projecte Final de Carrera i per tant tocava buscar feina. La vaig trobar ... desgraciadament. Em vaig trobar en una empresa familiar franquista (si, si, com ho escolteu, encara voltava per allí un quadre de Franco), ara, això si, amb cognoms arreladissims a la burgesia catalana.

Promeses incompletes, mentides, incompetències, enganys van ser el pa de cada dia, no passava dia sense una història que explicar als meus amics. Quanta raó tenia en Xavier Roig en un article de fa unes setmanes que encapçalava amb la frase ELS GENS SÓN SAVIS, PERÒ NO TANT. En aquest cas, no eren només els gens i la falta d'estudis sinó també la seva addicció a la coca. Durant aquells dies s'estava parlant sobre la mentida de la MAT, els taxidermistes i dels atemptats a Londres.

Després d'haver gaudit de 5 dies de vacances a l'Agost, tots relatats al bloc, i de l'últim engany sobre la data d'una auditoria vaig decidir deixar-ho córrer.

Doncs res, em vaig apuntar a les llistes d'ensenyament per ser professor de secundaria, no era la meva primera opció, però si que m'ha ajudat prou a estabilitzar la meva situació i poder pensar en el futur amb més tranquil·litat, amb una feina.

Durant aquells dies d'espera de la trucada del departament d'Ensenyament per obtenir un institut, va tenir lloc l'assemblea de Roma on en Paniagua ens va dir que si volíem seleccions esportives catalanes el que havien de fer és independitzar-nos. Gràcies, però això ja ho teníem clar.

I va començar la recta final de l'Estatut català, quina decepció vist amb perspectiva. Jo que confiava que si CIU i ERC és mantenien ferms podríem arrossegar a PSC i ICV (menys interessats) cap a posicions valentes. Però altre cop ens ha tornat a fallar CIU, va pactar amb el PP durant 8 anys, aquí i allà, va pactar el Plan Hidrológico Nacional, va demanar un SI a la Constitució Europea que no ha servit per fer present el català a Europa i ha acabant rebaixant un Estatut molt digne sortit del Parlament de Catalunya.

Una força, dita, nacionalista ha acabat rebaixant l'Estatut del seu país, inaudit. Clar, poc els ha faltat a socialistes i ICV de tirar per terra les expectatives que ells mateixos havien aixecat.

Qui dia passa any empeny, fins arribar a la demostració de força de la societat catalana. En això estem, esperant les properes eleccions per dir quins partits polítics ens han donat l'esquena.

La veritat és que un any és un període prou gran de temps, però mirat amb perspectiva comproves que potser has de definir una mica més quines són les teves il·lusions i projectes, tot posant fil a l'agulla, apuntant cap un destí marcat per un mateix.

Podríem dir que aquest no ha sigut un any amb molta sort, però sempre va bé trobar-te'n amb dificultats, per tal de replantejar-te'n objectius i agafar empenta per enfrontar-se al futur, sempre amb optimisme.

Veurem si d'aquí un any s'han complert. Ja us ho explicaré.

Salut i independència.

Una imatge val mes que mil manipulacions

2006-02-19T01:28:00.000+01:00

SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR

2006-02-18T12:59:00.000+01:00

Salpar cap a ...

2006-02-15T18:18:00.000+01:00

MAS mentides? Escolteu, escolteu

2006-02-12T17:07:00.000+01:00

Aii, aquesta era digital que ens ha tocat viure. Resulta que quan parles les teves paraules les pot enregistar algú, i, després d'uns mesos, algú altre les pot reproduir.

Doncs això MAS, escolta't!!!!!

Redeu, quantes mentides i quants fariseus que hi ha pel món defensant allò que no es pot defensar.

SOM UNA NACIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR

2006-02-10T01:27:00.000+01:00

Cami cap a ... on?

2006-02-07T13:25:00.000+01:00

Blanes, de cap de setmana

2006-02-06T20:54:00.000+01:00

Un poble petit amb un gran ajuntament arquitectonic, Lliça de Vall

2006-02-03T14:24:00.000+01:00

MAC, de nit

2006-01-26T23:10:00.000+01:00

Aquest bloc es de fotografies, pero ...

2006-01-25T22:26:00.000+01:00

Autogol!!!!

2006-01-25T00:33:00.000+01:00

22 - Gener - 2006

2006-01-23T02:22:00.000+01:00

Llac de Banyoles amb un fons de neu, pero de quina muntanya?

2006-01-14T14:26:00.000+01:00

Dins el volca de Santa Margarida

2006-01-12T23:22:00.000+01:00

De cami cap al volca de Santa Margarida

2006-01-12T23:14:00.000+01:00

Salt de Sallent, despres d'una hora de caminar

2006-01-12T13:48:00.000+01:00

Rupit de bon mati

2006-01-12T13:42:00.000+01:00

Encara hem d'esperar un mes

2005-12-23T12:25:00.000+01:00

L'horta

2005-12-19T18:01:00.000+01:00

L'albufera

2005-12-18T16:33:00.000+01:00

Amunt, ..., amunt!!

2005-11-23T16:58:00.000+01:00

Serenitat

2005-09-16T20:29:00.000+02:00

Melangia

2005-09-16T20:19:00.000+02:00

Ramon Berenguer III voltant per Barcelona

2005-08-27T14:48:00.000+02:00

Sol, mar i ...

2005-08-24T00:56:00.000+02:00

Capvespre a l'Escala

2005-08-23T00:46:00.000+02:00

Dos dies per la Costa Brava

2005-08-18T17:51:00.000+02:00

És poden extreure varies conclusions sobre la gent, en general, només voltant durant 2 dies per la Costa Brava.

Una és que la gent se la pot ensarronar massa fàcilment, i això es pot observar voltant per Cadaqués i per Port de la Selva. Són dos pobles igualment entranyables i bònics, calcats, però al primer hi havia tot de gent flipada que seguia les pases de Dalí, com si només per anar allí on havia estat el mestre, la inspiració els hi vingués de cop, i en canvi, al segon com que no tenia cap pintor extragavant no es visitava tant, estava més buit. Sincerament a mi em va agradar molt més Port de la Selva.

Després vam pensar a donar-hi un volt per Calella, Llafranc i Tamariu. Tres poblets (massa paraula per dos carrers amb ambient de poble) que eren els escollits pels pijos per tenir una segona residencia. Doncs, entre nosaltres, no tenien res, bé, si, estaven totalment envoltats per cases residencials enormes i per cotxes de gamma alta. Sense parlar de la desproporcionada carretera que tenen aquests pijos per anar de Palafrugell a aquestes tres poblacions de mar. Dos carrils d'anada i dos de tornada, que semblava una autopista per ells!!! Com es nota qui té calès i qui se'ls ha de treballar.

Agost

2005-08-08T23:47:00.000+02:00

No se si us heu adonat que l’agost ja esta aquí. A mi m’ha costat adonar-me’n, i bastant. I és que sempre s’associa l’agost a vacances. Bé, doncs aquest any vacances les justes, massa i tot, i per tant aquest agost no és com els altres. Menys relaxat i festiu car més pencaire.

El color d’aquest agost el percebo menys viu, m’explico, apagat i trist. Això pot ser degut al temps que, de moment, no acompanya. I a que els núvols i la humitat proporcionen a l’ambient unes tonalitats grises gairebé narcotitzants.

El color blau del mar queda apagat pel color gris dels carrers semi-buits. I és que el mar de Barcelona és prou anodí perquè doni la sensació que està massa lluny de la ciutat. Potser encara no han aconseguit allò d”’apropar Barcelona al mar”, arquitectònicament parlant.

Maquero!! Però, i el català?

2005-07-31T17:48:00.000+02:00

Després de provar Windows (95, 98, 2000 i Xp) i Linux, concretament SUSE 9.1, m'he decidir fer un tast d'APPLE, de fet serà més que un tastet ja que tinc interès de fer-me'n amb un POWERBOOK 15", encara que m'estic rumiant si serà Superdrive o pel contrari amb una gravadora de DVD’s externa.

I és que em faré maquero amb un bitxo bastant potent, per començar només l'utilitzaré per funcions principals (fotografia, vídeo, veure pel•lícules, música, ...) però amb la intenció que sigui el meu ordinador de referència durant els pròxims anys. I dic això dels pròxims anys, perquè amb Windows mai he aconseguit tenir totes les factures del pare en un mateix disc dur, degut a que cada dos per tres, fins i tot literalment, he hagut de formatejar-lo. O sigui que una cosa tan simple com unes pagines word de potser 5 anys, mai han estat juntes. Patètic.

Per posar fi a això, em faré maquero!! Però un dubte m'ennegreix la meva il•lusió, el Sistema Operatiu Tiger està disponible en català? Em sembla que no. I és que actualment tant Windows com Linux els tinc en català. Per mi ara mateix és una prioritat, encara que ja se que actualment hi ha molts programes que estan traduïts al català. I és que aquest fet em podria condicionar la compra del POWERBOOK!!

Prenguin nota executius d’APPLE.

TINC LA SOLUCIÓ A TOT!!!!

2005-07-27T22:43:00.000+02:00

És cert, us ho juro!! Me l’han donat en mà a la sortida del metro d’Artigues / Sant Adrià. He de reconèixer que he desistit en l'intent de traduir-ho sense que perdés molt de sentit. Allà va, tal qual:

PROFESOR BADARA: Gran ilustre vidente mágico africano con rapidez, eficacia y garantía.

El maestro chaman africano gran médium espiritual mágico con poderes naturales, 27 años de experiencia en todos los campos de alta magia africanos, resuelve todo tipo de problemas y dificultades, por difícil que sea: Enfermedades crónicas, judiciales (sobta que estigui tant a prop de les dificultats matrimonials), matrimoniales, conocedor de los secretos (com que deu conèixer tots els secrets, no especifica), protección, quitar hechizos, depresión, mal de ojo, limpieza (ens conformaríem que fos la de casa, ens sortiria més a compte, no creieu?), suerte, romper ligadura, impotencia sexual, y lo mas eficaz para recuperar pareja y atraer personas queridas, encontrar pareja, amarres (?) y cualquier problema matrimonial, el tiene los espíritus mágicos mas rápidos (vaja, riu-te’n tu del banc quan deixes de pagar l’hipoteca) que existen y cualquier otra dificultad que tengas en el amor la soluciona inmediatamente con resultados al 100% garantizados (ostia, aquí m’ha convençut) de 3 a 7 días como máximo.

Idiomas: Castellano, francés y portugués (potser podem involucrar a Òmnium per mirar de globalitzar encara més el seu negoci)

Collons, pensant, pensant, ..., crec que tinc la solució per l’Estatut i perquè els socialistes no els hi tremolin les cames!! Truquem-lo!! Per cert, qui vulgui el seu telèfon i la direcció que em posi un post. Ja li donaré.

Apa, salut i força. I si us en falta una mica de força, ja sabeu ...

EL PUNT com a punt de partida

2005-07-18T21:18:00.000+02:00

El meu diari de referència és l'AVUI, però fa dues setmanes vaig decidir gaudir de la varietat que m'oferia el fet que hi hagués, a Badalona almenys, un altre diari en català (no traduït, sense desmerèixer l'esforç del Grupo Zeta, per què allò què és dolent en castellà ho serà també en català). I vaig decidir comprar durant tota la setmana EL PUNT.

Un fet notable que he pogut comprovar, personalment, és que existeix un abisme entre els articles d'opinió dels articulistes i els articles d'informació, sobretot en política. I és que mentre els opinadors tendeixen cap a posicions independentistes, d'esquerres i ecologistes, la informació pura i dura s'arrossega cap a línies més governamentals i servils.

Aquesta diferència d'enfocament crec que dificulta que un segment de gent s'apropi a aquest diari, ja que sovint hi ha un tancament de files cap al PSC, per dir-ho clar i català. Crec que posant-hi una mica més d'ambició aquest diari es podria emportar un tros del 25% de votants que voten ERC i ICV (que no és poc), que actualment es troben, ens trobem, oblidats. Tot això, lloant la tasca de comarques que realitza.

Finalment, vaig decidir llegir una bibliografia d'en PAU CASALS, veient que els poders fàctics són més poderosos del que em pensava.

PD: Com es possible que hi hagin centenars de casals a tota Catalunya que tenen com a nom el nom d'anarquistes i altre tipus de delinqüents mitificats, i tenint com tenim un personatge com PAU CASALS (republicà i català convençut), no se'l faci un homenatge cada dia de l'any. Quin país!!

Contra els que no volen escoltar

2005-07-10T18:12:00.000+02:00

Aquesta setmana en comptes de fer un article, crec que faré un resum d'allò que més m'ha interessat.

La noticia més impactant, sense cap mena de dubte, ha sigut l'atemptat ocorregut a Londres un mati qualsevol d'un dia qualsevol on un grapat de persones normals, amb il·lusions i desil·lusions, es van trobar amb un terrorista ple d'odi i amb el seu injust destí. Sense cap raó ni explicació no van poder dir l'últim adéu al xicot o xicota, als amics, als familiars, als coneguts, ...

Això fa que la sensació d’impotència et faci manifestar-te'n en contra d'una guerra, o d'un atac terrorista indiscriminat. Aquesta mateixa sensació t'empeny a sortir al carrer a reclamar responsabilitat als governs demòcrates per no envair un país, per vés a saber quines obscures raons, ja que poden produir danys col·laterals innecessaris (o sigui MORTS D'INNOCENTS). I la mort d'una persona és igual, o hauria de ser així, a Londres, Iraq, Madrid, Somàlia, ... És exactament igual de tràgic tallar les il·lusions d'un iraquià sotmès a una dictadura, que les d'un ciutadà occidental que treballa en una democràcia.

Crec que per tot això, vam sortir milions de persones al carrer per protestar contra la guerra, i que aquelles mateixes manifestacions serveixen també per condemnar tots els atacs terroristes.

Com heu pogut observar he canviat d'idea i ja comentaré en altres moments la resta de noticies, evidentment secundaries i frívoles, que tenia preparades. Fins la propera.

‘Manifest per les preocupacions reals dels ciutadans universals del món galàctic’

2005-07-04T21:21:00.000+02:00

Doncs si, jo també faré un ‘manifiesto’. I que no acabi fent un partit polític. Que no em coneixeu quan m’enfado. Per començar demano:

Vull, perdoneu, volem dos mesos i mig de vacances, només a l’estiu. Evidentment, per Nadal volem dues setmanetes i per Setmana Santa, una altre més.

Volem que toooot el que l’estat ens roba en forma de tributs formi part de les pagues extres. Fins i tot em conformaria que amb això fessin que els preus dels pisos baixessin.

Volem que la inflació deguda a l’euro, ens sigui retornada en forma de, no sé que diria jo... , en forma de descomptes al cines (en versió original subtitulada en català), al llibres, als transports públics, etc.

Volem que aquells que porten 5 anys dient que els preus del pisos baixaran ens paguin la diferència entre el que valen i el que ells deien que valdrien.

I finalment, ja que alguns diuen que a les nostres vides necessitem més Espanya, què és noti, cony!! Per començar, algú podria demanar perdó per dir que el TGV (segons en Piqué li em de dir AVE, i llavors arribarà més ràpid) el tindríem el 2004. Us en recordeu?

Ja posats, per ser d’aquesta Epaña (sense la S), dono les gràcies per:

- Tenir el preus més alts dels món mundial en ADSL, total com que només és tecnologia.

- Ser el país amb més peatges per habitants del món. Em sembla que, actualment, hi ha 5 peatges per persona.

- Dependre d’uns quants que el dia d’anar a votar es queden a casa per mandra, i fa que tinguem tots, no ens enganyem, un govern obert, plural i educat com el del PP.

Va com vull

2005-06-26T19:32:00.000+02:00

Una de les coses que menys m’agrada és la falta de criteri propi de la societat sobre qualsevol tema. Això és pot veure en el cas de l’interconnexió elèctrica amb França. Ja que hi ha enganys intencionats, interessos econòmics creats, enganyats innocents desinformats i per últim els que sempre ho acaben pagant tot. M’explicaré, i amb dades objectives, que sens dubte són vitals de conèixer.

- La interconnexió elèctrica de 400 kV amb França NO solucionarà el deficient subministrament que pateixen les comarques gironines, produït per la falta d’inversió d’ENDESA sobre la xarxa elèctrica.

- El Tren d’Alta Velocitat, en cas que hi arribi alguna vegada, NO necessita per abastar-se cap línia de 400 kV, com passa a altres llocs on hi ha tren d’alta velocitat (Espanya, França, Holanda, ...). En tots aquest països, aquests tipus de trens s’alimenten amb una xarxa de mitja tensió de 225 kV.

- No cal tenir cap mena d’interconnexió amb França, per què països que la tenen, i en gran mesura, són els que han sofert les més grans apagades elèctriques, com Itàlia i Suïssa, per posar uns exemples. Més capacitat d’interconnexió tampoc suposa, necessàriament, un abaratiment del cost de l’energia. Itàlia té un alt grau d’interconnexió i per contra una de les tarifes més altes d’Europa.

I es que, cal tenir molt present que el fet que arribi una línia de transport de doble circuit de 400.000v, fins a Bescanó, no és cap garantia que el problema de subministrament elèctric a Girona millori, ja que després cal transformar-la i distribuir-la als punts de consum final (llars, indústries, empreses, etc.)

I tot això, perquè?

1a. Hi ha un acord entre els governs francès i espanyol per augmentar la capacitat actual d’intercanvi, que ja ve dels anys 80.

2a. Aquesta línia s’ha intentat passar per diferents punts del Pirineus, on ha estat rebutjada a banda i banda, Euskadi, Aragó, Vall d’Aran i ara Girona.

3a. França està pagant una indemnització a España perquè el 1996 el govern francès decideix no complir els acords davant l’oposició popular a la connexió.

Per tot això, recomano a tothom que, abans de prendre posició sobre qualsevol tema, hi hagi un contrast d’idees. És la millor forma de no acabar sent un ninot en mans de vés a saber qui.

En tot cas, no vull caure en el negacionisme absolut, sinó que existeixen alternatives viables, que suposen la millora del subministrament d’energia a empreses i particulars. En les següents adreces podrem trobar informació i alternatives.

www.salvem-emporda.org

info@salvem-emporda.org
panedes@teleline.es
vilanbescanatur@hotmail.com

Doncs tens tota la raó!

2005-06-18T14:46:00.000+02:00

Doncs tens tota la raó! L’última entrada d’aquest bloc té un llenguatge massa recargolat i ostentós. Si és que ens donen la possibilitat d’escriure en un bloc i ens pensem, Josep Pla.

Tens raó en allò que haig de ser una mica més mesurat a l’hora d’escriure, per què de fet no vaig parlant així pel carrer!

És en aquests moments que un és dóna compte de la importància que hi siguis al costat, que existeixis per què et pugui gaudir. Veus, ho he tornat a fer.

Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer !!*!!

2005-06-14T23:26:00.000+02:00

Després d'assistir a tres homenatges a l'Ovidi Montllor, he de dir que m'he fet fidel evangelitzador, o millor dit ambaixador, del seu llegat. Tant és així, que he fet Cd's amb les cançons que més m'agraden amb la intenció d'escampar el seu caràcter per les generacions, que com jo, no hem tingut la oportunitat de fruir en directe de les seves cançons.

De tots aquests homenatges, l’últim al CAT, hi ha un denominador comú, i és el seu caràcter no governamental. Aquests homenatges han sorgit com bolets de les associacions, de les coordinadores, dels amics i coneguts. I aquest fet, en els dies que ens ha tocat viure, és d'una importància cabdal i ens dóna una imatge del palpitar de la societat del nostre país.

Sincerament, ja sé que aquest bloc sencer sembla que estigui dedicat a l'Ovidi, però no ha sigut la meva intenció. El fet que hi hagi tantes entrades al bloc parlant del cantant / actor d'Alcoi demostra l'impacte que ha causat sobre la meva consciència nacional.

Finalment, donar l’enhorabona al País Valencià per tenir un dels millors trobadors que han cantat en català, a la manera de valència, en els últims temps.

Fent el turista, pel meu propi país!!!!

2005-06-08T16:36:00.000+02:00

Avui he disposat d’una hora lliure entre dues ocupacions, i em trobava en el centre de Barcelona. Sense tenir cap premeditació als 5 minuts m’he trobat fent el turista per la plaça del Pi. Una vegada m’he adonat de la situació, he volgut que fos intencionat i m’he assegut en el bar de la plaça demanat un tallat. De sobte, la llum d’un dia de primavera, pròxim a l’estiu m’ha esclatat en el ulls, sense que fos conscient he pogut comprovar que la vida barcelonina a les 12:00 del migdia era reposada i turística, sense aglomeracions, almenys a aquella hora i en aquella zona.

He constatat que allò que fem durant les primeres vacances que disposem, surt car, ja que un tallat m’ha costat 1,45 €, però resulta molt reconfortant. És per això, que animo als barcelonins i als metropolitans, si poden, que s’aproximin com a turistes a la ciutat que ha vist néixer i morir el Fòrum. Podran observar com, aponats en un bar sota un tebi sol i una brisa primaverenca, el temps s’alenteix i aquelles figures cremades pel sol que passen al voltant nostre, tenen un passejar tranquil i contemplatiu. Sorprenentment, els edificis recuperen la solemnitat que el fum i la contaminació els neguen.

Espero que no hagi estat un rollo, però tampoc no volia fer comentaris sobre el manifest de ‘Els Intel·lectuals’, ja que durant 100 anys prou periodistes els han rebatut. I a mi això d’explicar-me, com a l’Ovidi, em cansa!!!!

Semblances?

2005-06-07T13:26:00.000+02:00

Ara mateix estava escoltant la cadena SER, perdoneu-me la relliscada, i en El Larguero ens explicaven les possibilitats que Madrid fos seu olímpica. Algunes afirmacions, il·lusions que s'han manifestat, de sobte, m'han recordat vells temps.

Us en donaré algunes frases que s'han dit:

- "... la votació serà secreta, per tant podem tenir moltes possibilitats ..."

-"... passat les primeres eliminacions podem tenir l'or ..."

-"...tenim vots afirmatius confirmats de molts països ..."

A mi totes aquestes afirmacions em recorden a les esperances que vam tenir molts catalans durant l’assemblea de la FIRS per la confirmació com a selecció nacional de ple dret de la selecció catalana de hoquei.

És per això, que vull recordar la injustícia que es va produir llavors, així com també, per que no dir-ho, qui va ser qui ens va negar la possibilitat que la votació fos secreta o que tinguéssim dret a defensar-nos.

Tot esperant la resolució del TAS (Tribunal Arbitral du Sport / TAS - CAS), agrair a Jordi Basté i RAC-1 la nit llarguíssima que ens va fer passar tot esperant il·lusionats que tot es desenvolupés com provablement es desenvoluparà l'elecció de la ciutat olímpica pel 2012, amb serietat.

Sobre 'Jo també sóc catalana' de la Najat El Hachmi

2005-05-30T01:50:00.000+02:00

Després de no escriure durant unes quantes setmanes m'he decantat per comentar l'últim llibre que he llegit.

Durant aquest temps han aparegut temes d'actualitat per opinar, però tots estaven relacionats amb el complex d'inferioritat que patim els catalans i entre nosaltres, cansa. Per cert, escolteu 'La cançó del Cansat' de l'Ovidi Montllor.

És per això, que després de llegir un llibre tan deliciós com el de la Najat El Hachmi m'he decidit a fer-hi un comentari i aprofitar per recomanar-ho.

'Jo també sóc catalana' està especialment adreçat a aquelles persones que, com jo, som conscients de la realitat que s'amaga darrera d'una jornada de 12 hores per aconseguir treballar legalment, però que sovint ens quedem amb la superficialitat del fet.

En canvi, aquest llibre ens aprofundeix sobre totes les desil·lusions, decepcions, dificultats afegides i sorpreses, sovint desagradables, que pateixen homes i dones només pel fet de tenir la pell més fosca que la nostra (com diu l'autora gairebé transparent) però sobretot trenca amb tòpics desafortunats que per desgracia encara campen pels carrers i avingudes del nostre país.

Vaig fruir, sobretot, amb els capítols dedicats a la seva vida a Nador fins als 8 anys, ja que obria una finestra a una realitat i costums diferents, encara que no tant aliens, ja que vaig poder reconèixer sentiments i sensacions pròpies.

Per tot això, i esperant rebre opinions sobre el llibre el meu agraïment a l'autora del llibre i a la meva xicota, que me'l va regalar per Sant Jordi.

Fins la propera

Dos anònims (anònim / O. Montllor)

2005-04-11T01:22:00.000+02:00

Al damunt de la tomba
hi ha nat un taronger,
i a la branca més alta
hi canta l'esparver,
que diu en son llenguatge,
sempre de cara al vent;
maleïdes les guerres
i aquell qui les va fer!

Ja m'agafen i me'n lliguen
i em porten a la presó.
- Senyor batlle, senyor batlle,
perquè em porta a la presó?
- A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traïdor,
sinó perquè vull que em diguis
d'on has tretes tantes flors.
- Senyor batlle, les he tretes

de les penes del meu cor.

Ovidi Montllor: Deu catalans i un rus

2005-03-31T02:32:00.000+02:00

Una nit de divendres sant fent una volta per Torroella de Montgrí, sota una capa negra d’obscuritat i silenci, jo i la meva xicota vam veure un cartell que anunciava que aquella mateixa nit a La Sala, a les 23:30 h, hi havia un concert

Ovidi Montllor: Deu catalans i un rus

Encara que teníem un lleu coneixement de la figura d’Ovidi Montllor, i en el meu cas tendint a vaguetats, vam decidir anar-hi.

Ens vam trobar amb un espectacle que evoluciona cap a un final abassegador, sobretot en els bisos. Mitjançant uns sols de guitarra per part d’en Toti Soler meravellosos, una veu molt càlida per part de l’Ester Formosa i una energia inusitada per part d’en Carles Rebassa l’espectacle feia present la dimensió de l’Ovidi, i ens va permetre fer-nos una idea precisa del seu caràcter i de la seva genialitat.

Sobretot destacar Homenatge a Teresa, Si, senyor, la genial La samarreta, i, crec que es diu així, La cançó dels mots, que en Carles Rebassa interpretà a la perfecció. L’aportació de la veu de l’Ester Formosa i la guitarra d’en Toti Soler fan que aquestes cançons mantinguin tota la brillantor i fortalesa que ja tenien quan les cantava l’Ovidi.

Per tant la meva recomanació a tothom, per tal que no es perdi aquest concert. És per això, que donaré la pàgina on es podrà informar de les dates dels propers concerts, i no seria estrany que ens trobéssim en un d’aquests.

http://cultura.gencat.net/ressons

Fins la propera

Èxit de l'ocupació de cantants en català al Palau de la Música de València

2005-03-03T01:56:00.000+01:00

'Músics en valencià' va interrompre ahir a la nit un altre concert i van tocar, amb el suport de centenars de manifestants, per protestar contra el menysteniment del govern valencià de la música en català

Cansats de la marginació a què els sotmeten les institucions valencianes, músics i cantants que utilitzen el català al País Valencià van irrompre ahir al vespre al concert clàssic que es feia al Palau de la Música de València per denunciar l'actitud del govern i fer-hi una actuació rebel. El Col·lectiu de Músics i Cantants en Valencià, entre els quals hi havia membres d'Al Tall, Soul Atac, Obrint Pas, Feliu Ventura, Miquel Gil, Rafa Xambó, Òscar Briz, Elies, Vicent Sangermés i Joan Amèric, va triar el Palau perquè no 'els hi conviden mai' i van fer-hi un concert 'gratuït'. Després d'un estira-i-arronsa inicial amb el regidor de l'Ajuntament de València Miguel Domínguez, els músics van aconseguir tocar en homenatge a Ovidi Montllor enmig de la sorpresa general i acompanyats de dos centenars de persones que els feien costat. També hi van entrar polítics i mitjans. Per agrair la presència de la gent que no hi va poder entrar, a quarts de dotze de la nit es va repetir el concert acústic a fora.

Ràdio Klara va retransmetre el concert i VilaWeb hi va connectar en directe. Els artistes van rebre una allau de mails de tot el país en suport a l'acció.

Raons d'un NO

2005-02-15T21:23:00.000+01:00

"Nous ne coalisions pas des États, nous unissons des hommes"

Jean Monnet

Després d'analitzar les raons del no a la constitució europea, jo avui, faré un recopilatori d'aquelles que m'han semblat més importants:

La campanya institucional del govern espanyol demana encobertament el vot afirmatiu, mitjançant 4 articles benintencionats i ensucrats.

Les constitucions no s'escriuen en hores baixes, i actualment Europa no passa pel millor moment (Berlusconi, Chirac, Schröder, ...)

A l'artcile 12è parla de les quatre competències de la Unió:

"la Política Monetària per a aquells estats que hagin adoptat l'euro"

"la Política Comercial"

"la Unió Duanera"

"la conservació dels recursos biològics marins dins de la política de pesca comuna". Impressionant (això és meu)

Per últim, la constitució americana, amb esmenes, té 6900 paraules. Aquesta constitució en té 70000. Suposo que per mantenir els equilibris entre tots els estats.

Això sense entrar a parlar de com ens afecta als catalans. Aquestes raons es poden esgrimir des de qualsevol nació d'Europa.

Recomanació: Llegir els articles d'en Xavier Roig els dissabtes a l'AVUI.

Inauguració de Miscel·lània

2005-02-02T19:42:00.001+01:00

'La secessió de Catalunya de l'Estat espanyol i la seva integració com a membre de ple dret de la Unió Europea és una possibilitat real'

Hèctor López Bofill