Aquest bloc ha arribat al seu final

Fa un temps vaig decidir passar del bloc a la pàgina web. O sigui que aquest serà l'últim post en aquest bloc que va representar gairebé un any de la meva vida. Encara que si voleu continuar llegint-me només heu d'anar a la meva pàgina web:

http://web.mac.com/raulvado

o, al meu bloc de mésvilaweb:

http://blocs.mesvilaweb.cat/raulvado

Agraït, i ens tormem a veure.

I've decided to finish this blog and I've created my own web-site. If you want to know more things about me, just click in the previous links.

Grateful, and read you!!

Que sigui el que Deu vulgui

Ahhh, teniu ganes de saber com va anar la festa. Ai, cotilles, cotilles.

Doncs, molt bé, la veritat. Vam fer unes pizzes amb les nostres manetes, massa inclosa, que van quedar molt bones, almenys decents. La festa va durar des de les 3 de la tarda fins a les 11 de la nit, aquí tot acaba abans. Penseu que els concerts a l'aire lliure comencen a les 5 de la tarda i els músics s'acomiaden a les 7 amb un: BONA NIT!!, una mica xocant per mi. Aquest horari, com saviament apuntava en Joan és molt convenient per no patir ressaca al dia següent (cosa què és veritat). Per cert, a la fotografia podeu contemplar l'obra mestra dels xefs, un d'italoamericà i un de català.

I mira, finalment, em vaig alegrar de no tenir cotxe perquè vaig beure tot el que vaig voler. Unes cervesetes, uns cubatets (aquí, més refinadament, els hi diuen combinats) i a xerrar. Se'm va passar la tarda volant, escoltant les històries de la gent, els motius per empendre un viatge tan llarg a un país amb una llengua estranya. És impressionat com la gent arrisca calés, currículum, temps, ... per millorar. En tots els casos, la gent simplement vol millorar, per viure tranquil·la (això m'ha fet recordar una cançó de la Dharma).

Gent que té una carrera al seu país, però li és difícil trobar feina. Gent que vol tornar al seu país per tornar a provar sort. Gent que vol arrelar als EEUU. Gent que vol fer una carrera sobre bussines aquí a Califòrnia. Gent que tornarà al seu país però que ja està pensant com fer-ho per tornar a EEUU. Gent que vol buscar feina, però és difícil per un estranger. Gent amb una família rica que l'està pagant una estada d'un any o més a Califòrnia només per aprendre anglès. Gent que s'està traient un sobresou aquest estiu fent classes d'anglès per fer un màster el proper any a una Universitat de San Francisco. Simplement, gent. Cada persona, una història diferent.

De tornada, en el cotxe conduït per una japonesa (que era la primera vegada que agafava la Freeway), el poc alcohol que deuria tenir a la meva sang va desaparèixer en forma de suor. Com vaig patir, senyor!! Jo anava a la part de darrera, amb uns altaveus a tota pastilla amb música japonesa estrident, i al davant les dues japoneses cridant, normal amb la música a tope, sobre quin era el camí de tornada, a tot això afegiu les finestres del cotxe abaixades, ... un caos. Vaig arribar a dir dues vegades que seria millor baixant la música i posar l'aire condicionat, almenys estaríem més tranquils tots. Ni putu cas. Vaig pensar, que sigui el que deu vulgui.

Vam arribar, si jo encara no m'ho explico, a les 12 a casa. En resum, molt bé, festa i Dragon Khan, que més es pot demanar a la vida.

Autodestrucció

Aquesta és la paraula que millor expressa la història del Barça. AUTODESTRUCCIÓ. Començant per les divisions històriques, que tan mal han fet (Kubala – Suarez, Nuñez – Cruyff, ...), fins arribar a lluita pel poder que dóna ser el president del Barça, com molt bé saben en Nuñez i Laporta.

Ara no tindríem que estar gastant cales, esforços i temps en patir unes eleccions quan encara no han passat 4 anys. Com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs, ja que estem en la tessitura de buscar un culpable perquè no comencem pel començament.

Quins personatges van fer uns estatuts on 3 anys i 10 dies corresponen a 4 anys? Ens van vendre, si mal no recordo, que els personatges que farien uns nous estatuts pel club eren el més granat de la societat civil catalana, advocats, empresaris, jutges, ..., DONCS QUINA MERDA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA QUE TENIM, no? Ens fan passar 3 anys per 4. Em pregunto... deurien fer campana a les classes de matemàtiques durant tota la seva vida?

Molt bé, detectats els primers culpables. Continuem. Que Laporta volia esgotar els 4 anys, collons, doncs normal, dic jo!!!! És que els socis l'havien escollit per 4 anys, tan senzill com això. Em direu, que ha comés errors, bé, en aquesta cas jo us responc que vosaltres també cometeu errors, tots cometem errors, collons, que estem fets uns tiquis-miquis.

Que m'expliquin, llavors, perquè em de malgastar temps, diners i esforços per una errada en els deficients estatuts elaborats per la societat civil? Perquè després de guanyar la segona lliga consecutiva i la Champions estem emmerdats en jutjats?

I, sabeu que, doncs que m'encanta aquesta situació perquè ve a corroborar la meva teoria, una mica outside ho reconec. Aquesta teoria no és altra que Catalunya té un problema i és els catalans. M'explico, durant el temps de democràcia ens em cregut que l'enemic estava a Madrid, però no, l'enemic el tenim a casa. És tan senzill com això, si tenim els problemes que tenim en tots els àmbits de la societat és perquè ens els creem nosaltres mateixos.

I en aquest cas és un innocent jubilat utilitzat per uns foscos interessos, probablement monetaris, que no donen la cara. En la fotografia veiem el satisfet català i barcelonista, ni madrileny ni madridista, orgullós de defensar la democràcia.

Tan mateix avancem

Dos pals als dos costats de la pantalla de TV seguint un punt que anava passant per una linea situada just a la meitat de la pantalla. Aquesta és la primera imatge que tinc de la primera computadora que vaig veure.

Com avança el temps, inexorable. Ara, unes decades després, jo, que estic a Califòrnia, puc parlar amb els meus pares i amics per 0,012 € el minut mitjançant el meu portàtil i el programa Skype. I per que els truco a un telèfon fix o al mòbil perquè si la trucada fos d'ordinador a ordinador seria gratuïta. Per cert, perquè no teniu l'Skype encès més temps.

Puc pujar les fotografies que he fet aquell mateix dia a la xarxa i els meus amics des de Catalunya poden veure-les sense cap mena de cost. No és increïble. Com molt bé diu en Partal des del seu programa de radio a Catalunya Radio, allò que és interessant no eé la tecnologia en si, sinò allò que nosaltres fem servint-nos d'ella. Té raó.

És pot xatejar des de diverses parts del món, podem fer un bloc explicant les nostres experiències (Blogger) i que altre gent, coneguda o no, ens doni la seva opinió. Podem fer un fotobloc (amb Flirck) o un videobloc (amb You Tube), i tot això gratuïtament. No és increïble. Pareu-vos a pensar-ho, fa 5 anys tot això pel comú dels mortals no existia.

Podem rebre mails en qualsevol part de món, veure les noticies del nostre país (encara que cada vegada siguin menys interessants), connèixer les experiències de catalans que estan viatjant, escoltar música per internet (icatFM), o, sinó tenim accés a la televisió veure els gols d'Italia a la final de la Copa del Món (sempre per penaltis) per internet (You Tube), segur que algú ja els ha penjat.

Podem connèixer l'adressa de qualsevol part del món amb Google Maps o veure la platja de Laguna Beach amb el Google Earth estant a València. De debó esteu tan acostumats per no impresionar-vos.

I moltes més coses que no he comentat.

I el millor de tot, el que ens queda per veure!!

Primeres impressions

Aquí tot és gran, ... ja ho sé, ja ho sé, sóc un pesat, ho reconec però és que tinc la sensació que sóc com un conill amb cataractes, d'aquells que passen pel mig de la carretera d'una nit estrellada, però al vell mig de Montmeló un dia de Fórmula 1.

I per il·lustrar-ho, un exemple. Havíem acabat les classes a les 12:30 h i per tant era l'hora de dinar. Jo, innocent, vaig pensar que podia anar a fer un tomb, ja sabeu per veure el paisatge, conèixer els voltants, veure les botigues, ... la veritat és que hi havia una zona (aquí tot va per zones) de menjar amb algunes botigues. Vaig agafar un caminet molt ben cuidat al costat de la 'peaso' carretera i en la mitja hora que vaig estar caminant fins a trobar la zona de compres no vaig trobar cap ésser viu, ni mort.

Aquí ningú camina a cap hora, i es pot comprovar fàcilment quan vols creuar una d'aquestes pistes d'aterratge que aquí anomenen carreteres. Primer necessites pitjar un botó enorme, després de 3 o 4 minuts esperant sota un sol abrasador apareixerà la figura amiga en el semàfor que t'indica que pots passar, però per poc temps perquè als 15 segons, quan hom només ha donat dues passes, aquesta canviarà a la mà de color vermella intermitent, i tu al vell mig de 8 carrils i 8 tractors a punt d'accelerar. De bojos.

Fixeu-vos quina és la dependència que és té del cotxe que dintre d'una mateixa gran superfície, si vols anar a la botiga esportiva agafes el cotxe i aparques al davant però si vols anar a comprar qualsevol aparell electrònic tornes a agafar el cotxe i tornes a aparcar al davant de l'edifici dedicat exclusivament a l'electrònica, i així altre cop si vols comprar alguna cosa per a la casa. Bé, és altre estil de vida.

Ja m'han assignat nivell, Advance. És curiós, perquè he passat del pre-Intermediate a l'Advance en dos dies, coses dels tests, el meu nivell es Intermediate clarament. De moment, vaig una mica a remolc, però intentarem no donar la nota. A la classe 7 coreans, 1 taiwanés, 1 alemanya i jo. Fantàstic, això de la globalització.

Per cert, cap problema per tallar-me el cabell, o la perruquera era una crack o m'he aconseguit explicar minimament. He de confessar-vos que no les tenia totes i ja em veia amb el cap rapat estil nazi durant dos mesos, però cap problema, perfecte!! Necessitava tallar-me'l, ahhhh, quin descans.

El bus, perdó els dos busos que haig d'agafar de tornada a casa, altre història, probablement la següent.

Ahhh, se m'oblidava els focs artificials a Laguna Beach del tot decepcionants. Nena, com a València res de res. Quin rollo, aixó si què és cremar els calés durant mitja hora.

Demà, cap a Newport Beach. Ja faré fotos.

El so de les ones trencant a la nit badalonina

Powered by Castpost

NO

Com podreu comprovar en aquest apunt i en aquest altre la meva opinió sobre el meu sentit del vot ha estat coherent. Ni el vot nul polític d'ERC m'ha fet variar el meu NO. Sincerament, la incompetència de la classe política catalana ha estat de nivells vergonyosos.

El partit que més m'ha decepcionat ha sigut ICV. El paper d'aquest partit, que té un ecologisme de fireta i molt discutit pels pròpies ecologistes, ha estat ben galdós. Ha donat suport a una rebaixa d'un estatut pactat entre el PSOE i CIU, partit de dretes, sense coneixer exactament que s'havia pactat (recordeu la rapidesa amb que van sortir a dir si). Però l'última setmana de declaracions del senyor Saura ha estat de vergonya aliena.

De la resta de partits l'esperat, el PSC buscant el cos a cos amb el PP (perquè després vagin dient que ERC i PP es retroalimenten, i que buscava el PSC amb 'El PP utilitzarà el teu NO en contra de Catalunya'?).

CIU el mateix paper vergonyós de sempre. Ens van vendre l'Ebre, si, si recordeu que ho van fer!!!! Perquè, deien, ells farien que el mal sigues menor. Doncs NO, s'ha dit que NO, i NO s'ha fet!!! En aquesta vida s'ha de saber dir que NO. Un altre exemple el vam tenir amb la constitució europea on van canviar el seu vot per un SI crític, que ens ha servit ... per a res, res de res.

Perquè no fem un exercici de comparació molt fàcil:

Imaginem que hi ha quatre comercials encarregats per vendre un producte a una empresa. Tots quatre negocien amb l'empresa junts, i avancen amb les negociacions. Però de sobre aquesta empresa (que veu que li està resultant molt difícil arrivar a un acord profitós per ella), a la que hem de vendre el producte, truca a un dels nostres comercials per separat, i tot d'una aquest comercial ven el producte per sota del seu preu de mercat, o sigui el preu que nosaltres havíem pactat.

Que pensarien els altres tres comercials d'aquell que ha negociat a esquenes dels altres, probablement per portar-se tots els mèrits?

Que pensaríem, nosaltres els amos de l'empresa, d'aquell comercial que ens ha malbaratat la venda d'aquell producte que ha suposat un gran esforç?

Qui ha sortit guanyant: la empresa que ha comprat el producte per un preu per sota del de mercat o la empresa que s'ha vist obligada a rebaixar el seu producte estrella?

Penseu que el comercial que ha volgut ser el més llest de tots els seus companys durarà molt a l'empresa que el té contractat?

Doncs, sabeu que passa que hi ha una comunitat autònoma, què és com ens reconeix legalment aquest Estatut que demà decidim si l'aprovem o no, que no només castigarà a aquell partit que ha traït la unitat catalana sinó que el premiarà amb la Presidència de la Generalitat.

Si algú ho enten, per favor que m'ho expliqui.

Per tot això, el meu vot serà NO

Escolteu, escolteu, ... no te desperdici

Powered by Castpost

Quina llastima, pero com vam disfrutar diumenge ...

Powered by Castpost

Montblanc

S'acosten pluges...

Powered by Castpost

Puedo escribir los versos mas tristes esta noche

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches com ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuándo la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro, Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

'Cepillando', 'cepillando' i a Catalunya 'apretando'

Aquí tenim en Guerra on fire.

Powered by Castpost

Voleu relaxar-vos?

Powered by Castpost

Rosa de Sant Jordi